14
El butlletí de Begues #135 NOVEMBRE 2016
GRUPS MUNICIPALS
Ajuntament de Begues
Jaume Olivella i Riba
Ramon Guasch i Viñas
Fina Redondo Solís
El
Camí Ral
ya está acabado y, aunque mi
afirmación levante ampollas, voy a decir
que «para este viaje no hacían falta alfor-
jas». En realidad, es una alta inversión para
casi nada. La razón que desde el equipo
de gobierno se ha aducido para efectuar
esta obra ha sido un ridículo eufemismo, a
saber: pacificar el tráfico. Pero en realidad
lo único que han conseguido ha sido ex-
pulsar a la ciudadanía de los comercios del
centro del pueblo y complicar la comuni-
cación con los barrios.
La gran obra magna ha tenido un cos-
te de más de 6 millones de euros (1.000
MILLONES DE PESETAS) y, honradamente,
para bien poco. Algunas personas estarán
totalmente de acuerdo con lo que se ha
hecho, pero francamente…
Si hacemos un análisis objetivo de la
obra, la realidad es que se han gastado un
dineral en dejar las aceras como estaban
de anchas, reducir la circulación en un
sentido y hacer un carril bici encima de
una de las aceras. Total… lo que había un
poco más arreglado. Eso sí, han tenido a la
población más de 15 meses dando vueltas
por las calles del pueblo sin saber cómo
salir de él.
Verdaderamente, no entiendo la ges-
tión de este gobierno que se ha dedicado
a gastar un buen dinero en cosas que no se
necesitan: han hecho espacios de silencio
¿imprescindibles para Begues?; huertos
urbanos, ¿una prioridad en una localidad
situada en campo?; pacificación del tráfi-
co, ¿no valía con unas bandas disuasorias?;
y han construido un carril bici por donde
tienen que ir andando las personas.
Entiendo que hay opiniones para to-
dos los gustos y la mía no es muy positi-
va respecto a la deriva de Begues. Se está
convirtiendo en un pueblo fantasma en el
que ya es difícil encontrar personas en las
calles a partir de las seis de la tarde. Ha-
brá quien esté encantado con la situación,
pero es para llorar de pena.
■
Una gestión baldía
Durant el mes d’octubre s’ha celebrat el
IV Fòrum Educatiu del Projecte Educatiu
de Begues (PEB)
amb un format de quatre
presentacions al voltant de la salut social
en l’esport, l’associacionisme i les tecnolo-
gies digitals. Des d’Esquerra Republicana
celebrem el projecte del PEB i creiem que
el treball aconseguit en aquestes sessions
ha de tenir capacitat real de penetració
en la comunitat educativa
. És a dir, cal
que les conclusions es transformin en pro-
postes consensuades entre els equips di-
rectius de tots els centres educatius; entre
les entitats socials, culturals i esportives
que reben subvencions municipals; entre
les persones que formen el grup impulsor
del PEB; entre l’espai de Debat Educatiu de
Begues, assessorat per la professora Maria
Jesús Comellas, i entre l’Ajuntament i la
Diputació.
L’educació és un pilar fonamental. El
PEB té un gran potencial per a millorar la
qualitat educativa beguetana. Per això
és
necessari concretar quins han de ser els
objectius per a aconseguir promoure
la salut social
en l’espai educatiu i que
hauran de ser consensuats amb la par-
ticipació viva i activa de tots els agents
educatius
.
Nosaltres hemparticipat en totes les xer-
rades del
IV Fòrum Educatiu
i hem volgut
aportar els següents suggeriments:
-
Esport
: Apostem per l’esport escolar a
través del
programa Juga Verd Play,
del Consell Esportiu del Baix Llobregat
, que promou un nou
paradigma de competició esportiva basat
en els valors i les tecnologies digitals.
-
Associacionisme
: Cal impulsar l’oficina o
espai d’assessorament de les entitats
i associacions
que reben subvencions
municipals.
-
L’educació digital
: Proposem iniciar un
projecte de creació i seguiment de la
identitat digital dels centres educatius
i dels alumnes
com una tasca conjunta
educativa de centre.
■
Per un Projecte Educatiu de
Begues (PEB) viu i actiu
Ens hauria agradat poder dir que estem
davant d’unes ordenances fiscals que són
reflex dels valors del consistori:
equitat,
justícia social i igualtat d’oportunitats
.
Per desgràcia, sols podem dir que estem
davant d’unes ordenances que són el re-
flex de l’equip de govern. No les han pu-
blicat enlloc en format digital, ni hi ha ha-
gut cap sessió oberta per a explicar-ne els
canvis i recollir propostes dels ciutadans.
Molts altres pobles ho fan.
L’alcaldia diu que «les mesures per a
no incrementar la pressió fiscal sobre les
economies familiars s’han traduït en una
disminució dels ingressos municipals,
l’Ajuntament ha de fer molts esforços».
Les xifres demostren que no és cert. L’any
2015 es van recaptar 748.201 € més dels
previstos en concepte d’impostos directes
(IBI, plusvàlues, etc.), i el 2016 ja portem
583.703 € de més.
Què es fa amb aquests guanys? Invertir-
los per ajustar les taxes i els preus públics
en funció de patrimoni i renda,
tarifes so-
cials
? Bonificar l’ús
d’energies netes
? Re-
cuperar la partida d’estalvi per a construir
la residència i habitatges tutelats per a la
gent gran
? NO. Apujar taxes.
Alcaldia diu que pugen el 2,5%, que és
la previsió de l’IPC (fonts oficials consul-
tades donen valors molt menors) i que
alguna puja un 22,6%. En realitat
pugen
22 taxes, i d’aquestes, 11 ho fan en un
22,6%
: la llar d’infants, un 6,5%; la taxa de
clavegueram, un 4,5%; la de cementiri, un
4,5%; la de recollida d’animals, un 11,25%;
la de llicències, un 23,18%; posar taules i
cadires o un quiosc, un 22,6%; els horts
urbans, un 22,6%; un 2,5% els habitatges
socials, la recollida d’escombraries i fer
anar les instal·lacions municipals (pave-
lló, camp de futbol, escorxador, Mur, sala
annexa).
Aviat tindrem els pressupostos. Volem i
necessitem criteris de justícia social, trans-
parència i participació.
■
Impostos i taxes justos i
transparents
