10
El butlletí de Begues #142 JULIOL 2017
amb les facilitats de connexió d’altres
poblacions de l’àrea metropolitana,
però sempre hem pensat que això no
pot ser una excusa.
Quins són els principals objectius
en matèria de serveis, doncs?
Actualment estem fent una important
aposta per la salut i l’activitat física. Ja
hem assolit fites importants, com re-
cuperar la gestió directa de la piscina
municipal per millorar-ne els serveis;
l’establiment amb la Diputació de
Barcelona d’un pla de millora de les
instal·lacions esportives; la creació de
vestidors a la piscina descoberta, que
es completaran properament amb els
nous vestidors al camp de futbol, o la
instal·lació d’un circuit esportiu urbà. I
no voldria deixar d’esmentar el treball
que realitzem pel desplaçament fora
del nucli urbà de les línies d’alta tensió
de l’avinguda Mediterrània. Treballem
per ser un municipi saludable.
Què és exactament per a vostè un
municipi saludable?
És un municipi que desenvolupa ac-
tuacions en la seva trama urbana per
a potenciar el passeig i la bicicleta,
com ho fa el Camí Ral, i que anima els
seus veïns i veïnes a adquirir hàbits
saludables. En tenim un exemple en
l’ús cada cop major que fan de la bi-
cicleta els estudiants de l’Institut. Tant
les instal·lacions esportives com el
disseny del mateix poble ens han de
convidar a l’activitat física, i aquest és
el model que treballem per implantar.
Esmentava també el desviament
de l’alta tensió. Què ens pot dir
d’aquest procés?
Puc dir que podem ser optimistes,
perquè ja hem recorregut una part
important del camí per a fer-ho pos-
sible, i ho hem fet, a més, comptant
amb un important suport ciutadà i
de bona part dels grups municipals.
Mai no havíem arribat tan lluny com a
municipi. En tot cas, com sempre que
tractem sobre projectes per als quals
depenem d’altres administracions,
hem d’actuar amb prudència, ja que
encara ens queda un llarg camí.
La restauració de la part de
l’abocador del Garraf al nostre ter-
me municipal seria una situació
comparable?
És una qüestió que només fins a cert
punt s’assembla a la situació de l’alta
tensió. La restauració depèn de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona com a
màxima responsable, i aquesta ha de
buscar la complicitat d’altres adminis-
tracions. Aquesta situació ens obliga,
com a ajuntament, a fer un esforç de
negociació, diàleg... feina de despatx.
En tot cas, estic convençuda que, de
la mateixa manera que vam acabar
aconseguint la restauració de la pe-
drera Montau II, també hem de poder
fer realitat que es tanqui aquesta cica-
triu del nostre paisatge. Tot és qüestió
de voluntat i treball, com hem demos-
trat amb el projecte de millora de la
carretera a Gavà, amb l’ampliació del
servei de bus o amb l’arribada de la
fibra òptica.
Fent un cop d’ull als projectes que
ha destacat, com resumiria aquesta
primera meitat del mandat?
Diria que hem tornat a incrementar
la qualitat de vida de la qual gaudim
al municipi, des de qüestions del dia
a dia —com l’accés a la fibra òptica—
a actuacions per a viure més i millor,
com les esmentades al voltant de la
salut i l’activitat física o els serveis que
s’han afegit i reforçat al centre cívic.
Què podem esperar per al futur
més proper?
M’agradaria destacar especialment
dos projectes: d’una banda, la crea-
ció del parc de la Parellada. Amb
aquest parc disposarem d’un espai
per al lleure saludable i, en especial,
per als infants, que són els que l’han
impulsat a través del Consell Munici-
pal d’Infants. I de l’altra, també estem
posant en marxa el projecte per a dis-
posar al poble d’un espai d’atenció a
la gent gran, el que també podríem
anomenar un centre de dia. Són dues
propostes que estan molt avançades,
que comencen a ser realitat i que
estan molt en la línia del treball que
duem a terme.
n
«Tant les
instal·lacions
esportives com el
disseny del mateix
poble ens han de
convidar a l’activitat
física»
«Continuem donant
resposta a algunes
de les mancances en
matèria de serveis
respecte d’altres
municipis del nostre
entorn»
Ve de la pàgina anterior
