14
El butlletí de Begues #143 SETEMBRE 2017
GRUPS MUNICIPALS
Ajuntament de Begues
Jaume Olivella i Riba
Ramon Guasch i Viñas
Fina Redondo Solís
Hace algunas fechas me encontré las ca-
lles y los árboles de Begues con pancartas
y carteles donde se puede leer «democra-
cia». La verdad es que cuando esa palabra
se utiliza para el monotema secesionista
da la risa. Lo más acertado es la palabra
«demagogia», porque el uso de «demo-
cracia» en este caso concreto significa de-
gradarla hasta lo más bajo.
Definición de democracia:
«Sistema
político que defiende la soberanía del
pueblo y el derecho del pueblo a elegir
y controlar a sus gobernantes»
. La so-
beranía recae en el pueblo español, que
mediante elecciones libres y abiertas eli-
ge a sus gobernantes.
«La democracia es
una modalidad de gobierno y de orga-
nización de un Estado basado en unas
reglas que todos sus miembros deben
cumplir»
: esta situación es la que se da
en toda España, a excepción del Gobierno
catalán.
No sé qué pasará en los días que que-
dan hasta el 1 de octubre, pero lo que
tengo clarísimo es que pase lo que pase
nada será igual al día anterior. La fractura
y las heridas que ya existen en Cataluña,
si sanan, tardarán mucho en olvidarse y
en dejar de doler. Hasta ese día asistire-
mos a una
diada
del 11 de septiembre en
que, como cada año, sólo están invitados
aquellos que son secesionistas e indepen-
dentistas: el resto de los catalanes hace
mucho que no contamos.
Entiendo la legítima aspiración de al-
gunas personas de buena fe a la indepen-
dencia, pero lo que estamos viviendo es
una burla grotesca y una manipulación
indigna. La mentira es la base de todo este
proceso que promete un país idílico en el
que nadie va a dejarse nada, pero lo hacen
saltándose la democracia y la legislación
vigente. El resultado de todo será «frustra-
ción superlativa».
Espero que la ley, el tiempo y la his-
toria den a cada cual su merecido y que
paguen por todo el daño causado, ya
irremediable.
n
¿A qué llaman democracia?
És el marc jurídic que aprovarà el Parla-
ment de Catalunya abans de l’1 d’octubre
per fer efectiu el procés constituent en cas
que guanyi el «sí» en el referèndum. Se-
gons la llei, Catalunya es constituirà en una
República de Dret, democràtica i social.
Mentre no sigui aprovada la Constitució de
la República, la llei serà la norma suprema
de l’ordenament jurídic català.
El procés constituent:
Un cop celebrat
el referèndum i en cas que guanyi el «sí», el
Parlament activarà un procés constituent
democràtic, transversal i participatiu, amb
l’objectiu de redactar i aprovar la Constitu-
ció de la República.
Seguretat jurídica:
L’Administració de
la Generalitat succeeix l’Administració de
l’Estat espanyol. Les normes locals, au-
tonòmiques i estatals vigents actualment
a Catalunya es continuen aplicant sempre
que no contravinguin la llei de transitorie-
tat o hagin estat declarades inaplicables.
La nacionalitat catalana:
L’atribució de
la nacionalitat catalana no exigeix la re-
núncia de la nacionalitat espanyola ni de
cap altra.
Llengua:
No hi ha canvis respecte al que
preveu l’Estatut.
Drets i deures:
Fins a l’aprovació de
la Constitució catalana, es garanteixen
com a drets fonamentals els reconeguts
en la Constitució espanyola i en l’Estatut
d’Autonomia, així com els de la Declaració
Universal dels Drets Humans.
Sistema institucional:
El Parlament re-
presenta el poble català, legisla, aprova els
pressupostos i controla l’acció de govern.
El president o presidenta de la Generalitat
és el cap de l’Estat i n’assumeix la seva més
alta representació.
Sistema judicial:
L’actual TSJC esdevé
el nou Tribunal Suprem de Catalunya. El
seu president és nomenat pel president de
la Generalitat, a proposta d’una comissió
mixta. Es crea una Sala Superior de Garan-
ties, que farà de Tribunal Constitucional.
n
La llei de transitorietat i
fundacional de la República
Enguany portem
7 modificacions de
pressupost
; dues d’elles superen els 2 mi-
lions d’euros, sobre un pressupost anual
de 8 milions. La darrera ha estat per a
distribuir el romanent del 2016, més d’un
milió d’euros. Cal
felicitar tothom
: tenim
superàvit perquè paguem els impostos
puntualment.
De les 7, sols dues s’han debatut en
un ple municipal, obrint la porta perquè
ciutadania i oposició puguem opinar i fer
suggeriments. Les altres 5 s’han fet
a por-
ta tancada, per decret d’alcaldia
, sense
notificar-ho, sense explicació, sense poder
opinar. La llei ho permet, però no promou
la transparència en la gestió municipal ni
la participació, ambdues responsabilitat
de govern.
Descobrim que es dediquen 25.000 € a
enderrocar l’Hostal del Bosc; que hem pa-
gat 9.280,22 € pel nou rellotge de l’església;
que han desaparegut els 174.000 € per a
fer un Parc de la Prehistòria a la cova de
Can Sadurní i s’han assignat a rehabilitar
Cal Purrós.
La llei diu que el romanent sols es pot
destinar a inversions d’interès general. Es
dediquen 743.905,59 € al parc de la Pa-
rellada (Costeta) dient que és urgent. La
resta, fins a 1.300.000 €, la posa l’AMB. Es
dediquen 301.868,10 € a desplaçar les lí-
nies d’alta tensió. Com que no sabem què
dirà Medi Ambient (al 2010 va dir que el
soterrament era l’única opció viable), de-
manem que la partida s’anomeni «variant
de la línia d’alta tensió». Ni cas. I així fins a
2 milions d’euros.
Projectes als quals no s’assigna res i con-
siderem més importants: centre de dia,
residència i habitatge tutelat per a la gent
gran, nou habitatge social, tarifes socials
pels serveis municipals.
Com s’ha determinat quin és l’interès
general? Demanem que l’equip de govern
promogui la participació de la ciutada-
nia
per saber quines són les seves priori-
tats, abans de decidir a què es destina el
romanent.
n
Què determina l’interès
general?
